27 d’abril del 2010

Un relat breu

Ja que fa temps que no publiquem cap tira nova i aprofitant que divendres passat va ser St. Jordi, us explicarem un petita història:

Vet aquí que una vegada hi havia quatre amics que cada dia veien des d’un pujol com de tan en tan marxaven entre un i dos milions d’habitants del lloc on vivien, de cop. En Sergi, la Susana, el Marc i la Maria cada dia estaven més i més intrigats: On deuen marxar? Perquè no tornen?- Es preguntaven. Així que van decidir seguir als emigrants per aconseguir resoldre totes les seves qüestions.

Al cap d’un any, els quatre amics es trobaren al llimb. Tots havien mort en la seva aventura, però com?

En Sergi va explicar que va començar a seguir a tots els altres, cada cop anaven més i més ràpid, semblava una gran cursa. Fins que va arribar a una gran cova fosca i sense res. Allà els seus companys es tornaven bojos cercant no sé que, mentre en Sergi simplement investigava les grans muntanyes marrons que veia al final. Al cap de pocs dies va morir de gana.

La Susana va morir una mica diferent, al estar al punt mig de la cursa va sortir amb tota la resta, però es vam trobar amb un plàstic que no els deixava anar enlloc més. Després va començar a caure aigua i tots es van ofegar.

El Marc va tenir la mort menys tràgica. Al començar la cursa va sortir, com la resta de companys, disparat, fent un recorregut de varis centímetres que dibuixaven una paràbola perfecte, fins a empotrar-se contra les rajoles d’un lavabo públic. Per descomptat va morir pel xoc.

La Maria va morir al final de la carrera, quan ja començava a estar cansada de tan còrrer, va veure una cosa rodona que li donava unes ganes terribles d’entrar. Creia que era la casa ideal, però per desgràcia només hi entrava un dels un o dos milions de personatges que corrien pel seus voltant. I just quan la Maria estava a punt d’entrar, pam! Un company se li va colar i ella va morir de cansament.


Per qui no hagui entès el conte, ve a dir que sigui com sigui que mori l’espermatozou, s’ha de tenir en compte que quan una dona es queda embarassada s’esta cometen un genocidi igual, ja que al cap i a la fi, només sobreviu un dels milions que corren per allà dins.

21 d’abril del 2010

Bitllet d'anada i tornada


Aquesta tira és de fa una mesos i ara la hem recuperat.

L'acudit ve d'un trauma d'anglès que vam tenir amb el vocabulari del tema 2 o 3, que l'únic que t'ensenyava era a demanar un bitllet. I la profe d'anglès ens ho va rallar tant que al final queda.
Tot i això, l'Anglès és molt important pel nostre futur i és completament nece4ssari aprendre'l. Així que volem agraïr la maravellosa labor que fan els professors i les professores d'Anglès (boing, boing, boing...)

Direu que és molt dolenta, però la hem volgut escanejar i editar amb el photoshop per veure com quedàven. I no ha sortit tan malament.

10 d’abril del 2010

CSI Made in Spain


(feu clic sobre laimatge per veure-la més gran)

I per fi, després de força temps d'obrir el bloc, ja tenim aquí la primera tira del bloc de La Mare del Tano!!!

Potser no l'enteneu. Això és per què no heu vist aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=4eJJF11bIxM. Aquesta és la primera tira de LMDT que fem en ordinador (pintar i montar, perquè està dibuixada sobre paper) i ens hem complicat mooolt la vida per fer-la. Ara ja tenim més experiència i el pròxim cop buscarem una manera més fàcil de fer-ho.

Més coses. Com ja heu pogut veure, hem canviat el disseny del bloc. Ho hem fet perquè últimament se'ns ha plagiat i no ens hem volgut quedar al nivell del nostres imitadors. Tot i això, encara no hem acabat i aquest no serà l'aspecte final del bloc.
I l'última cosa, d'aquí poc tindrem un nou còmic, "Qnills!!". Però de moment no podem dir res més.

Agent: Se sap de que ha mort la víctima?
Policia: Tot indica a un atac de cor, però sospitem que ha pogut ser un homicidi
Agent: Doncs quina és l'arma del crim?
Policia: Aquest vídeo, senyor.